Skip to main content

Inna Braverman, la CEO d’Israel que és a la cresta de l’onada

Eden

By Eden

abril 27, 2022

A Ucraïna, treure a passejar els nadons abans de les dues setmanes de vida és considerat com una cosa que porta mala sort.

L’11 d’abril de 1986, Ludmilla Braverman va donar a llum Inna i va esperar fins al 26 d’abril per portar la seva filla a fer la primera passejada per Cherkasy a uns 200 quilòmetres de Chernobyl.

Aquell mateix dia, la central nuclear de Chernobyl va tenir el pitjor accident de la història en alliberar 400 vegades més radiació que la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima.

“La meva mare sempre deia que la central elèctrica es va emocionar tant quan em va veure la primera vegada que va explotar”, va dir Braverman entre rialles durant una xerrada amb ISRAEL21c a Espanyol a la seva oficina en un pis 21 amb vista a Tel Aviv.

Si bé Inna Braverman va explicar la història amb humor, en aquell moment la llavors nena va patir una aturada respiratòria i va ser declarada clínicament morta. La seva mare, una infermera capacitada, li va fer reanimació boca a boca per salvar-la.

“Em van donar una segona oportunitat a la vida i sempre vaig sentir que havia de fer alguna cosa important”, va afirmar Braverman.

I així ho va fer. Com a directora executiva d’Eco Wave Power, una empresa d’energia renovable amb una tecnologia per generar energia neta a partir de les onades del mar, va rebre nombrosos reconeixements, inclòs el Premi d’Acció Climàtica de les Nacions Unides i el Segell d’Excel·lència de la Comissió Europea.

El poder de les onades

El fet que gairebé va ser víctima de l’energia nuclear va fer que Braverman sempre se sentís responsable de trobar fonts alternatives d’energia En créixer a la ciutat costanera d’Acre (Akko) a la Galilea occidental d’Israel, Braverman va passar molt de temps al mar i va quedar fascinada amb les onades.

A la Universitat de Haifa va estudiar ciències polítiques i literatura anglesa –pensava dedicar-se a la política– i després de graduar-se va fer traduccions per a una empresa d’energia renovable però encara pensava en el poder de les onades.

En fer 23 anys va conèixer l’empresari canadenc David Leb en una festa en una piscina. “Em va preguntar: ‘Quina és la teva passió?’ i li vaig dir: ‘L’energia de les onades’, i ell va dir: ‘La meva també!’. Va ser una combinació màgica feta al cel dels negocis”, va revelar.

Junts van unir forces i van començar a estudiar empreses que havien intentat aprofitar el poder de les onades i convertir-lo en energia renovable. “Vam apreciar els seus esforços perquè ens van ensenyar molt. No hauríem pogut desenvolupar la nostra tecnologia sense elles”, va dir.

Els principals problemes de les companyies d’energia undimotriu a alta mar eren que la tecnologia era cara i fràgil; ningú no asseguraria les instal·lacions i els ambientalistes s’oposarien per qüestions relacionades amb la construcció a l’oceà.

“En el passat, les persones interessades en la tecnologia d’onades buscaven onades més grans a alta mar, però cada vegada que vols instal·lar o reparar el sistema, t’has de ficar a l’aigua i és molt car. Hi havia el cas de Pelamis, el famós error a Escòcia. Es parlava que eren el futur de l’energia de les onades i van invertir 150 milions de dòlars i el sistema es va trencar després de tres dies”, va relatar Braverman.

Solució amb flotadors

Després de molts experiments, Braverman i Leb van idear una tecnologia pionera utilitzant flotadors units a estructures existents a terra, sense afegir res a l’aigua.

“Vam començar amb onades més lentes i petites. Els flotadors es mouen cap amunt i cap avall amb les onades, creant pressió que després es transmet en electricitat neta”, va explicar.

La primera central elèctrica d’Eco Wave es va instal·lar a Gibraltar el maig del 2016. Tècnicament, és l’única central elèctrica d’energia de les onades del món.

“La construïm amb 450.000 dòlars. Ningú no creia que funcionaria i seria tan rendible. Avui subministra electricitat per al 15% del consum d’electricitat a Gibraltar”, va afegir.

Com va ser que va pensar que ho podria aconseguir? “Quan una té 24 anys, creu que pot fer qualsevol cosa. En fer-nos grans ens decebem i les males experiències ens fan perdre la confiança. Però tots els empresaris influents diuen que no importa quantes vegades caiguis, sempre has d’aixecar-te. La innocència t’ajuda”, va remarcar.

La companyia va començar a cotitzar a la borsa de valors d’Estocolm el 18 de juliol de 2019 ia Nasdaq USA el juliol de 2021.

“Ens va agradar aquesta data perquè el número 18 significa vida en hebreu”, va explicar.

“Per a la borsa de valors dels EUA no vam poder fer servir les lletres ECOWAV perquè era massa llarg. Vaig dir als meus advocats que el meu veritable somni és tenir WAVE com el nostre símbol. Els meus advocats em van dir que mai no rebria aquestes credencials. Aquella nit vam rebre una trucada que WAVE estava disponible. Va ser molt agradable”, va narrar.

Única empresa israeliana a la borsa de Suècia

Braverman parla rus, anglès i hebreu amb fluïdesa, ia una velocitat vertiginosa. Recentment va descobrir que els seus pulmons no estan completament desenvolupats, una condició que podria estar relacionada amb el desastre de Chernobyl.

“He de parlar ràpid perquè vull assegurar-me de dir-ho tot abans d’haver de respirar”, va explicar Braverman.

Era un matí ombrívol quan ens vam conèixer i encara que es va disculpar per no sentir-se bé, semblava animada i plena d’entusiasme per l’energia de les onades.
Inna Braverman té una presència magnètica, tant dins com fora de la pantalla.

Què se sent la directora executiva d’una multimilionària empresa de tecnologia de 20 persones sense cap experiència en enginyeria?

“No crec tenir més sort que els altres però no em rendeixo davant les oportunitats”, va dir. I va descriure com l’empresa va començar a cotitzar a la borsa de valors sueca.

El Fòrum de Fundadors, una xarxa mundial de líders en tecnologia, la va convidar a un esdeveniment a Tel Aviv. Havia tingut un mal dia i no tenia ganes d’anar-hi, però Leb la va instar a no perdre l’oportunitat.

“Estava parada sense parlar amb ningú, sense involucrar-me. Aleshores un jove va venir a parlar amb mi. No li podia dir “estic de mal humor i no en vull parlar”. Així que vam començar a xerrar i va resultar que ell era el vicepresident de la borsa de valors sueca. Em va convidar a cotitzar l?empresa. Ni tan sols era a la nostra agenda. Però el 54% de l’energia de Suècia és renovable. Aleshores, en sis mesos, érem a la borsa de valors sueca. Som la primera, i fins ara l’única empresa israeliana en aquest mercat borsari”, va dir amb orgull.

Instints altruistes

Al gener, Eco Wave va instal·lar flotadors a l’escullera del port de Yafo. El projecte començarà aviat amb la provisió de 100 quilowatts d’energia elèctrica per a 100 cases.

Braverman va explicar que el Ministeri d’Energia d’Israel, que va reconèixer Eco Wave Power com a “pionera”, es va associar al projecte amb EDF Renewables IL, una subsidiària de la Companyia Nacional d’Electricitat de França.

Un cop completada la feina, serà la primera vegada que l’energia de les onades es connecti a la xarxa elèctrica nacional d’Israel. Eventualment, el pla és subministrar energia a 325.000 llars a l’àrea de Tel Aviv-Yafo.

Braverman va reconèixer que en els darrers onze anys ha après molt: “Realment confio en els meus instints. En el passat, veia una cosa que sabia que estava malament i ho deia als enginyers, però ells no em paraven atenció. Avui vaig entendre que he de confiar en els meus propis instints. L?experiència no sempre és una garantia”.

De tota manera, per a ella és difícil ser una dona en un món d’homes. Només el cinc per cent de tots els llocs gerencials al camp de la tecnologia estan ocupats per dones.

“Vaig a convencions i sóc l’única dona. No importa quant creguis en tu mateixa, no et prenen seriosament per ser dona. En una de les meves primeres reunions, quan estava presentant informació sobre l’empresa, un home em va preguntar: ‘Puc demanar un cafè espresso?’ Va assumir que jo era una secretària”, va dir Braverman.

Avui, l’empresaria diu que apassiona animar altres dones. “Vam prendre molts passants i tinc una mica de preferència per les dones. Vaig estar en una conferència organitzada per Alliance Global Partners amb dones israelianes que administren i inverteixen en empreses locals, comerciant tant a Israel com a l’estranger. Érem 16. Era la primera vegada que m’asseia en una habitació amb dones. Em vaig sentir tan còmoda… Totes vam sortir fascinades”, va relatar.

A la instal·lació al port de Yafo, un equip de televisió alemany va passar almenys deu minuts filmant-la mentre pujava els graons industrials amb talons alts.

Braverman també dóna crèdit a la seva mare.
La seva família va abandonar Ucraïna quatre anys després de l’explosió de Chernobyl, en part a causa dels problemes de salut d’Inna i de la seva germana gran Nina, a més de l’antisemitisme.
La família tenia una posició acomodada, però va haver de vendre tots els seus béns al govern. Així, van arribar a Israel amb 300 dòlars per persona.

“Què es pot fer amb aquests diners?”, va preguntar de manera retòrica.
“El meu pare, que a Ucraïna era director general d’una empresa allà, va començar a treballar a una fàbrica. La meva mare, que no només era infermera sinó que també tenia un segon grau en economia, netejava cases. Un cop quan jo era molt petita i estava dibuixant a la paret, va entrar el meu pare molt enutjat i la meva mare li va dir: “Què estàs fent? Estàs fallint el seu esperit. ¡És una obra d’art!’ No importava la idea boja que jo tingués, ella realment creia en mi”, va revelar.

Braverman va dir que mudar-se a Israel va ser bo per a ella i per a la seva germana: “Els meus pares van pagar per això. Ara, podem mirar enrere i veure com va ser de difícil. Ells es van arriscar per nosaltres”.

La directiva –amant dels jocs de pòquer– va dir que aprecia tots els sacrificis dels seus pares. “La meva mare ara diu que va valer la pena. Ella sempre em diu que posa totes les apostes en mi”, va expressar.