By Eden
Hossam Haick és un professor de l’Institut de Tecnologia Technion d’Israel i especialista en el camp de la nanotecnologia i el diagnòstic de malalties no invasives.
Per començar la xerrada amb ISRAEL21c a Espanyol, el científic va explicar una història sobre el seu fill gran, Fadi, que avui té 13 anys.
Quan era petit, Fadi tenia por a l’aigua però un dia, Haick (47) i la seva dona eren a la piscina del Technion i un home gran que nedava -fins al dia d’avui no sap el seu nom- li va estendre els braços al nen i aquest es va ficar a l’aigua amb ell. I així va ser com en Fadi va aprendre a nedar.
Des de llavors, Fadi es va convertir en un nedador competitiu que va guanyar nombrosos premis. Haick va dir que sempre estarà agraït a aquell desconegut que va introduir el seu fill a l’aigua.
Aquesta és la idea dexperimentar i provar coses noves que és un símbol del treball pioner de Haick.
“Quan investigo, salto a l’aigua i després aprenc a nedar”, va reconèixer.
Cinturó negre a karate, Haick té l’aura d’algú que és tranquil i de veu suau però se li nota el tremp d’acer.
Amb el seu equip de 32 persones –un grup de científics de tot el món, inclosos països com la Xina, l’Índia i Rússia– ja va produir més de 42 patents i sol·licituds de patents, moltes de les quals ja tenen llicència per a companyies internacionals.
Haick va aconseguir subvencions, premis i reconeixements, inclosa l’entrada el 2008 a una llista selecta dels “35 científics joves líders del món” confeccionada per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).
A aquest emprenedor li agrada imaginar el que és impossible: dos dels seus invents més famosos són el SniffPhone, un dispositiu els sensors del qual de nanotecnologia analitzen l?alè per detectar certs tipus de càncer, i el NaNose, que pot detectar biomarcadors per a una varietat de condicions mèdiques.
Cremallera molecular sense sutures
Abans d’explicar més sobre aquests invents, Haick va voler compartir la informació d’una de les seves darreres creacions.
“Quan era noi vaig veure Terminator”, va explicar. Això va passar mentre creixia a Natzaret amb els seus quatre germans.
La seva família era pobra però els seus pares sempre portaven a casa llibres sobre inventors i líders com a inspiració.
“Fa sis o set anys vaig tornar a veure la pel·lícula. De sobte, una nit a les 3 de la matinada em vaig despertar pensant en el robot i em vaig dir: “Per què no fem autocuració per a dispositius electrònics?”, va descriure
L’endemà, va trucar al doctor Ning Tangun, un becari de postdoctorat originari del Vietnam que avui estudia a la Universitat de Texas a Austin (EUA), i li va dir: “Tinc alguna cosa boig per a tu”, li va dir. I Nang va respondre “Genial”.
“No hi ha alguna cosa anomenada error. Si algú té una perspectiva diferent i una visió diferent, pot ser una oportunitat. És per això que mai no dic a algú: ‘Estàs equivocat’. Jo li dic: ‘Tinc una opinió diferent’“ – Hossam Haick, professor del Technion
Haick va explicar que els dispositius electrònics no es poden reparar i que no han de tocar la pell ni la sang. Així va ser com Tang va crear un polímer que podia fer tot això.
Compost de sofre i nitrogen -i disposat com una cremallera molecular- el dispositiu pot embenar una ferida sense la necessitat de sutures, la qual cosa redueix la possibilitat de la infecció.
També és intel·ligent i està connectat a lordinador dun metge.
“Estic molt emocionat pel fet de reemplaçar les sutures. És una cosa increïble”, va definir
Haick va mostrar una pel·lícula d’un dispositiu electrònic que flotava amb aigua salada.
Un científic va tallar el dispositiu per la meitat i després va pressionar les dues peces per unir-les. A diferència de Humpty Dumpty, les peces es van tornar a unir. I no només això sinó que el científic va poder estirar el dispositiu com un caramel.
Tatuatge rastrejador de la salut
Un altre dels increïbles invents de Haick és un dispositiu portàtil de seguiment de la salut que es pot aplicar com un tatuatge temporal.
La gent es col·loca el dispositiu sobre la pell i afegeix aigua. Després retira el respatller adhesiu i el dispositiu roman enganxat.
És capaç de doblegar-se i estirar-se mentre converteix el moviment i la calor corporal en energia elèctrica.
“El dispositiu conté elèctrodes i microagulles del gruix dels cabells. No se senten. Aquests són els sensors que monitoregen els biomarcadors de les persones com la glucosa, sal, tuberculosi latent i fins i tot serveixen per comprovar si hi ha deshidratació”, va explicar Haick.
Aquest dispositiu no invasiu podria transmetre aquestes dades a l’usuari i al metge.
“Entre el 20 i el 40% de tots els diagnòstics mèdics són incorrectes. I el 15 per cent de totes les cirurgies es fan per motius equivocats. I això és degut a un diagnòstic tardà. Nosaltres busquem detectar malalties mentre encara estem sans. Això farà que la taxa de supervivència augmenti”, va indicar.
L’emprenedor va assenyalar que actualment els metges poden veure entre 40 i 70 pacients cada dia però que un sistema del tipus del que desenvolupament estigués ja actiu cada professional de la salut podria atendre 70.000 persones gràcies al fet que podria tenir accés a les dades.
“Si tingués una bola de vidre, aquest dispositiu serà comú en el futur?”, li va preguntar ISRAEL21c en Espanyol.
“Sí. La majoria de la gent en farà servir un”, va respondre sense titubejar.
Un laboratori portàtil
“Quin és el seu enfocament per als propers anys?”, li va consultar ISRAEL21c a Español.
“Saben què és un espectròmetre?”, va repreguntar Haick. I va mostrar una foto de la màquina.
“Mesura més d’un metre per un metre, pesa uns 200 quilos i costa mig milió de dòlars. És un laboratori molt complex al qual se’ls emporta les mostres de sang o orina i les separa en elements. No és possible portar-ho tot el temps d?un lloc a l?altre”, va expressar.
Després va dibuixar línies ondulades i quadrades en un tros de paper i el va sostenir a l’aire.
“Aquest invent és com l’origami. Desenvolupem alguna cosa que farà tot el que fa l’espectròmetre, però té la mida d’una targeta de crèdit. Compte amb 150 capes i la seva producció costarà 20 dòlars. El secret és el que posem a la tinta i com fem el plegat. Ho escrivim en un full de paper”, va descriure.
Haick va dir que ha de pensar en un nom per a aquest dispositiu: “Avui en diem laboratori portàtil. En el futur, es podrà col·locar aquest dispositiu a un edifici per detectar un compost específic. Per exemple, el xilè. Per sobre de cert llindar, aquest pot causar càncer. El xilè és molt difícil de recopilar i examinar, però aquest dispositiu serà capaç de fer això. A l’agricultura podria detectar infeccions en arbres per monitoritzar fongs o toxicitat”.
Per Haick, el laboratori portàtil té un potencial enorme. Ell està segur que trobarà socis per desenvolupar-lo.
Mentre estava a punt d’acabar d’explicar aquest projecte, se’n va anar per la tangent sobre un altre dels projectes del seu equip.
“Hi ha 600 bilions de cèl·lules al cos humà i nosaltres estudiem com es comuniquen entre si. D’una part del cos a l’altra, les cèl·lules tenen un llenguatge químic que utilitzen. Si podem espiar aquest idioma, podem intervenir en aquesta comunicació i intervenir-hi amb el tractament”, va manifestar.
Sentiments viscerals
Al marge de la seva investigació en nanotecnologia, Haick també és degà d’estudiants universitaris a Technion.
Recentment va rebre postulants les notes acadèmiques dels quals no eren altes però tenien altres qualitats.
“Confio en un pressentiment. En un cas de cada 100 m’equivoco, per això tinc raó el 90 per cent de les vegades. M’encanta córrer el risc”, va explicar.
En aquesta línia, Haick va explicar que un estudiant li va preguntar com va tenir èxit a la vida i que ell li va respondre: “No penso gaire. Quan trobo l’oportunitat, no penso gaire en les trampes”. I va afegir que no creu en els errors.
“No hi ha res anomenat error. Si tens una perspectiva diferent i una visió diferent, pot ser una oportunitat. És per això que mai no dic a algú: ‘Estàs equivocat’. Jo dic: ‘Tinc una opinió diferent’“.
Un model per seguir
Haick i la seva dona Rana -química i enginyera en aliments- viuen a Haifa amb Fadi i el seu fill de vuit anys anomenat Eass.
Si bé Haick ja no practica karate, camina sis quilòmetres cada matí abans de la feina.
Com a cristià àrab israelià, no vol ser exemple per a una determinada població. “Intento ser un model per seguir per excel·lència com a ésser humà, no com a àrab. Tinc un concepte humanista. Cerco l’excel·lència. És el paraigua que ens defineix a tots”, va indicar.
Haick també es va referir a com van influir-hi la seva infantesa i les penúries econòmiques de la seva família: “Quan era estudiant, sempre pensava: ‘Com sobreviuré?’. No em preocupo per això ara, però no puc oblidar d’on vinc. En termes d’humanitat, penso en aquells que no tenen els mitjans i com puc contribuir a la salut de les persones”.
Després va afirmar: “Hem de somiar amb realisme. Cal un pla de treball realista en termes de temps i cost. Hi ha competidors, i si no agafem el tren ens perdrem alguna cosa”.
Com a educador, Haick busca arribar a tantes persones com sigui possible.
Així, va desenvolupar el primer curs massiu obert en línia del Technion en anglès i àrab.
Des del 2014, més de 54.000 persones de tot el món en van participar.
En aquest sentit, Haick va dir que intenta incentivar els estudiants a “comprendre els buits que existeixen actualment. Com més se sàpiga sobre un tema, millor serà per a aquesta persona. Omplir el buit es diu invenció. Aquesta és la idea i el somni”.
Per acabar, va definir que el científic no ha d’estar aïllat al laboratori. “És molt més important influir en el públic i en la propera generació”, va assegurar.
Font: Cacobi