By Eden
El 5 de maig Israel celebrarà el seu 74 aniversari i el pas del temps i les solemnes fotografies en blanc i negre de l’època fan la sensació que els fets històrics i els primers passos del naixent país van ocórrer de forma ordenada i pensats amb antelació però a realitat les coses no podrien ser més diferents.
El nom mateix del país va ser objecte d’acalorats debats, la Declaració d’Independència va estar lluny d’estar a punt a temps i va costar molt decidir-se per un escut oficial.
En aquest article, ISRAEL21c a Español reuneix els principals fets curiosos i fascinants relacionats amb la fundació d’Israel.
Feliç aniversari, país!
1. La primera vegada que es va declarar un govern no va ser el 1948
Se sap que l’Estat d’Israel va néixer el 1948, però una cosa que no molts coneixen és que algunes persones van intentar declarar la independència cinc anys abans.
El 1943, quan la Segona Guerra Mundial encara estava en el seu apogeu, els veterans líders sionistes van convocar una gran reunió pública a Ramat Gan anomenada “La Congregació del Poble” en què es triaria un govern jueu temporal.
Com recorda en detall el bloc en anglès The Librarians de la Biblioteca Nacional d’Israel, res transcendental va sortir de tots aquests llargs discursos. Tot i així, ho van intentar.
2. El nom del país no va ser una elecció òbvia
Abans d’escollir Israel, altres opcions per cridar el futur Estat incloïen Sió (descartat perquè és un nom bíblic per a Jerusalem, i també per distingir entre el moviment sionista general i la ciutadania israeliana), Ever (per la figura bíblica Eber i similar a la paraula hebrea per a hebreu, Ivrit) i Judea (rebutjat per diferenciar entre jueus i ciutadans israelians).
Per cert, Israel va ser el nom suggerit pel primer cap de govern del país, David Ben-Gurion.
3. El famós teló de fons del Saló de la Independència va ser improvisat. La independència d’Israel va ser declarada solemnement a l’entrada del que aleshores era el Museu de Tel Aviv. Les fotos mostren cortines llargues, banderes israelianes, un retrat del visionari sionista Theodor Herzl i homes d’aspecte seriós reunits al lloc i amb cadires davant seu. Pel que sembla, les cortines es van penjar per amagar pintures de nus a les parets.
Les cadires es van prendre dels cafès dels voltants i el retrat de Herzl i les banderes es van prendre prestades d’United Israel Appeal perquè el pressupost de decoració no aconseguia per comprar-los.
Tot va prendre unes 24 hores però els resultats van acabar semblant absolutament atemporals.
4. Els signataris de la Declaració no la van signar
A més de ser un text canònic, la Declaració d’Independència d’Israel és una bella obra de cal·ligrafia cuidada. És tan minuciosa que no va estar completament llesta a temps per a la cerimònia de signatura.
Com a resultat, els seus signants no van afegir els seus noms al final del text sinó a un tros de pergamí que després va ser cosit al rotllo complet per l’esposa del seu dissenyador.
Aclariment: Ben Gurion va llegir el text d’un full de paper mecanografiat normal al qual va afegir algunes notes escrites a mà.
5. La primera bandera d’Israel a Jerusalem va ser acolorida amb crayones.
Rebecca Affachiner va ser una veritable pionera que es va convertir en una de les principals figures sionistes de principis del segle XX i va dedicar la seva vida a la comunitat jueva i la causa sionista.
Entre els seus èxits notables va estar el fet divertit que va onejar la primera bandera israeliana a Jerusalem el 14 de maig de 1948 després de l’anunci de l’establiment de l’Estat. Com a dona enginyosa que era, ella mateixa va cosir la bandera i va fer servir crayones blaves simples per pintar l’estrella de David i les ratlles.
D’això se’n diu enginy.
6. El Govern va convidar el poble a dissenyar escuts que després va rebutjar de centenars
Crear un emblema estatal no és una tasca fàcil i cal tenir en compte el disseny, la història i la funcionalitat. Poc després de la fundació d’Israel, el nou govern va convidar el públic a presentar propostes especificant que aquest emblema havia de presentar un canelobre de set llums, set estrelles i els colors blau i blanc.
Artistes de tot el territori van enviar 450 propostes i, finalment, un disseny de Gavriel i Maxim Shamir de l’estudi Shamir Brothers, va ser el que va quedar.
El dibuix incloïa un canelobre d’aspecte modern i estrelles al costat de branques d’olivera però després es va canviar per mostrar el canelobre de l’Arc de Tito a Roma i la paraula “Israel”.
Les estrelles van ser deixades de banda i el resultat és el que avui es veu als prenedors de solapa ia les monedes israelianes.
7. La primera desfilada anual del Dia de la Independència de Tel Aviv no va poder acabar
A les dues primeres dècades d’Israel, cada any es feia una desfilada militar com a part de les celebracions del Dia de la Independència. Però el 1949, un any després de la fundació de l’Estat, les coses no van passar com estava previst.
La desfilada va començar bé però aviat, una multitud massa entusiasta als carrers de Tel Aviv va impedir que seguís endavant.
Això va ser vist com una cosa molt vergonyosa que va portar a l’editor d’un diari a preguntar-se com el mateix exèrcit que tot just un any abans havia aconseguit defensar tot el país no va poder travessar un simple carrer.
8. La primera Knesset d’Israel es va reunir a un cinema
La Knesset, o la casa del parlament, és una veritable fita d’Israel que es destaca per la seva majestuosa arquitectura, escultures i vitralls però la primera llar de l’assemblea legislativa no va ser altra que un gran cinema a Tel Aviv anomenat Kessem (màgia, a hebreu).
L’enorme edifici construït el 1945 comptava amb més de 1.000 seients entapissats i gaudia d’una ubicació fabulosa al costat del mar.
Durant la major part del 1949 va acollir els primers parlamentaris d’Israel fins que es van traslladar a Jerusalem.
En anys posteriors, el lloc va ser utilitzat per funcionaris de l’autoritat fiscal i l’òpera israeliana però després va ser enderrocat i reconstruït com un edifici residencial amb una fascinant història.