By Eden
Europa podria satisfer la seva demanda de gas natural amb recursos de l’Orient Mitjà -especialment d’Israel- i com a alternativa a la compra regular que fa a Rússia?
Si bé es parla d’un interès renovat en el gas del Mediterrani oriental, experts entrevistats per ISRAEL21c en Espanyol es van mostrar més cautelosos sobre les seves perspectives.
Se suposava que el Projecte del Gasoducte de la Mediterrània Oriental (EastMed) transportaria gas a Europa des d’Israel i Xipre a través de Grècia i Itàlia utilitzant un gasoducte submarí de 1.900 quilòmetres amb una capacitat de 10 mil milions de metres cúbics (BCM) per any.
“La importància d’aquest projecte va ser molt geoestratègica perquè va acostar molt més Israel, Grècia i Xipre”, va afirmar Michael Harari, membre de polítiques de Mitvim, l’Institut Israelià de Polítiques Exteriors Regionals, i exambaixador a Xipre.
Fins i tot la invasió russa d’Ucraïna, l’EastMed semblava estar mort. Al gener, els EUA van dir que ja no recolzava la iniciativa de 6.540 milions de dòlars anunciada el 2016, citant preocupacions ambientals.
Europa podria satisfer la seva demanda de gas natural amb recursos de l’Orient Mitjà -especialment d’Israel- i com a alternativa a la compra regular que fa a Rússia?
Si bé es parla d’un interès renovat en el gas del Mediterrani oriental, experts entrevistats per ISRAEL21c en Espanyol es van mostrar més cautelosos sobre les seves perspectives.
Se suposava que el Projecte del Gasoducte de la Mediterrània Oriental (EastMed) transportaria gas a Europa des d’Israel i Xipre a través de Grècia i Itàlia utilitzant un gasoducte submarí de 1.900 quilòmetres amb una capacitat de 10 mil milions de metres cúbics (BCM) per any.
“La importància d’aquest projecte va ser molt geoestratègica perquè va acostar molt més Israel, Grècia i Xipre”, va afirmar Michael Harari, membre de polítiques de Mitvim, l’Institut Israelià de Polítiques Exteriors Regionals, i exambaixador a Xipre.
Fins i tot la invasió russa d’Ucraïna, l’EastMed semblava estar mort. Al gener, els EUA van dir que ja no recolzava la iniciativa de 6.540 milions de dòlars anunciada el 2016, citant preocupacions ambientals.
El recent acostament d’Israel amb Turquia –recentment el president Isaac Herzog va visitar aquest país– va crear una altra nova oportunitat potencial per al gas israelià a Europa.
“Crec que una de les raons per les quals l’administració nord-americana va deixar de banda el gasoducte EastMed va ser estabilitzar la regió tenint en compte l’angle turc”, va comentar Harari.
“Avui Turquia parla clar. El president Recep Tayyip Erdoğan ho va dir amb Herzog a Ankara: vol obtenir gas d’Israel per al seu consum i per a Europa”, va afegir.
Per part seva, funcionaris israelians diuen que el gasoducte submarí des del camp de gas Leviatan fins a Turquia podria recórrer uns 552 quilòmetres a un cost d’uns 1.500 milions de dòlars.
Possibles obstacles
Un gasoducte submarí que fora d’Israel a Turquia podria travessar la Zona Econòmica Exclusiva de Xipre, creant possibles obstacles per a un país amb relacions històricament antagòniques amb els turcs.
Israel vol mantenir lligams estrets amb Xipre, que juntament amb Grècia i Egipte lidera el Fòrum de Gas de la Mediterrània Oriental (EMGF).
En aquest sentit, Harari va dir a ISRAEL21c en Espanyol que, encara que l’atractiu del gas del Mediterrani oriental és “clar i vàlid, els volums no són suficients per cobrir la major part de les necessitats d’Europa i no succeirà en els propers un o dos anys”.
Segons l’Agència Internacional d’Energia, el gas natural de Rússia va representar el 2021 al voltant del 45% de les importacions de gas de la Unió Europea (UE) a 155 BCM i prop del 40% del consum total de gas de la UE.
El bloc ja es va comprometre a deixar enrere els combustibles fòssils per complir els seus objectius climàtics en virtut de l’acord de París del 2015. Així, es preveu que per al 2030 el consum de gas natural a la UE caigui al 22 per cent i només al 9 per cent per a 2050 abans d’aturar completament.
“A la llum de la política energètica de la UE, el futur del projecte EastMed encara està obert però és incert, i pitjor encara sense una estratègia per al desenvolupament del gasoducte en línia amb els objectius climàtics a llarg termini de la UE”, va indicar Martina Pilloni, experta associada en energia a l’Institut de Polítiques Públiques d’Israel.
L’atac militar del president rus Vladimir Putin contra Ucraïna, llançat el 24 de febrer, pot haver obert la porta al gas israelià.
El 8 de març, la UE va presentar el seu pla REPowerEU, que exigeix “diversificar el subministrament de gas a través de més importacions de gas natural liquat (GNL) i importacions de gasoductes de proveïdors no russos”.
Però Pilloni es va afanyar a assenyalar que el pla també requereix més biometà i hidrogen i emfatitza una reducció encara més ràpida en la dependència dels combustibles fòssils.
Inversió privada
Una garantia de la UE per al gas natural fora de Rússia podria ser atractiva per als inversors privats que, si no, farien una aposta arriscada en termes de tancar un contracte, construir un gasoducte i extreure gar.
“Els inversors privats han de veure si la UE està disposada a invertir diners (del govern i no només privat) en aquests esforços. En el que sigui que posin els diners, això és el que es construirà”, va afirmar va dir el professor Elai Rettig, especialista en geopolítica i seguretat energètica, que dirigeix investigacions relacionades amb l’energia al Centre de Recerca d’Estratègia i Política Marítima de la Universitat de Haifa.
Tot i que el gasoducte EastMed o una ruta a través de Turquia plantegen desafiaments importants, el GNL per a l’enviament i l’emmagatzematge és una altra opció desitjable. En això hi coincideixen tots els especialistes.
La mirada està dirigida a les dues instal·lacions de GNL existents a Egipte o en una instal·lació flotant proposada a Leviatan.
El 2021, Egipte va enviar un màxim de 6,8 milions de tones de GNL i per a aquest any té com a objectiu exportar 7,5 milions de tones de GNL.
Pujades i baixades
Mentre Europa decideix sobre les seves polítiques energètiques per reduir la dependència russa, Israel segueix beneficiant-se de l’exploració de gas a les seves aigües econòmiques.
Els camps de gas Leviatan i Tamar operats per Chevron ja estan en marxa.
El mes passat, la companyia d’exploració i producció de petroli i gas Energean va anunciar que el camp de gas Karish estava connectat a la xarxa de gas d’Israel i s’espera que el gas comenci a fluir cap als consumidors més endavant el 2022.
“Som una mica immunes a aquests alts i baixos al mercat mundial del gas que estem veient a Europa i Àsia. Perquè tenim el nostre propi subministrament nacional i tenim una competència artificial entre aquests tres camps”, va dir Rettig.