By Alvaro Muñoz Gutiérrez
Israel és, contra tota probabilitat, una nació altament tecnificada on els emprenedors i la innovació abunden. A continuació vull fer esment d’alguns punts que expliquen en part l’èxit tecnològic i científic d’aquest país, deixant de banda qüestions polítiques que per a aquesta entrada no vénen al cas.
El fet de viure en un ambient hostil ha propiciat que a Israel el desenvolupament de la ciència i la investigació sigui una prioritat nacional; amb 8 milions de persones de població total presumeixen de tenir un nombre rècord de premis Nobel , a més té més empreses de tecnologia a l’índex Nasdaq que tots els països europeus. Quin n’és el secret?
Quan es parla d’Israel, depenent del prisma amb què es miri es pot dibuixar dos tipus de realitats molt diferents i, fins i tot, fins i tot contradictòries.
D’una banda, la del país que, dominat per l’enfrontament religiós i territorial , fa dècades que està immers en una infinitat de conflictes polítics i bèl·lics que han fet d’Israel una zona pràcticament militaritzada; de l’altra, la de l’únic país de l’Orient Mitjà que, encara que encara de manera mitjanament soterrada, visibilitza l’alliberament homosexual i ha convertit una de les ciutats, Tel Aviv, en una de les capitals gais de tot el món.
Tot i això, hi ha un tercer Israel que fora de les fronteres gairebé ningú coneix , però que és el principal responsable del miracle econòmic que el país ha experimentat en les últimes dècades: l’Israel tecnològic i emprenedor.
Benvingut a ‘Silicon Wadi’
Fa anys que Silicon Valley, als voltants de San Francisco, s’ha convertit en la Meca emprenedora per excel·lència . Tot i això, Israel s’ha convertit d’un temps en aquesta part en la seva gran alternativa a l’altra banda del planeta.
No en va, Tel Aviv s’ha guanyat el sobrenom de ‘Silicon Wadi’ o fins i tot ‘el Silicon Valley de Silicon Valley’, en referència al fet que el grau d’experimentació i innovació tecnològica d’Israel supera amb escreix el de Silicon Valley.
Com un país amb tan pocs recursos ha esdevingut una potència tecnològica i emprenedora?”
Tot això ha convertit el país en la segona potencial tecnològica a nivell mundial (en dura competència amb els Estats Units) i en l’exportador de diverses de les millors startups tecnològiques del planeta, entre les quals hi ha exemples com Waze (venuda a Google per 1.000) milions de dòlars), Trusteer (a IBM per 1.000 milions més), Onavo (a Facebook per 120 milions) o Primesense (a Apple per 345), entre molts altres exemples.
Però com s’ha arribat a aquest punt? Com un país amb Israel, amb tan pocs recursos propis i unes relacions polítiques i socials tan conflictives, s’ha pogut convertir en una de les potències tecnològiques més grans de tot el món? És un camí de llarg recorregut i, sobretot, una fórmula que consta de quatre ingredients .
1.- Educació
Per entendre la importància de l’educació a Israel hem d’acudir inevitablement al factor religiós: el 75,4% dels habitants del país són jueus. Si a això hi sumem el fet que els jueus amb prou feines representen prop del 0,2% de la població mundial però més del 20% dels guanyadors dels Premis Nobel, ens farem una idea de fins a quin punt la formació acadèmica representa un pilar essencial en l’educació israeliana .
Per a Emilio López Viñuela, director de l’Oficina Econòmica d’Espanya a Tel Aviv, el sistema educatiu és clau: “Israel ha apostat des de fa molts anys per un model de coneixement i innovació tecnològica . Té un sistema acadèmic molt bo des de l’educació primària fins a més enllà de l’educació superior, i això constitueix un avantatge competitiu davant de molts altres països”.
Israel té 140 enginyers per cada 10.000 treballadors, la xifra més alta del món”
I en aquest sentit, l’enginyeria ocupa un lloc destacat . Les dades ballen d’un estudi a altres, però, segons la majoria, Israel té entre 135 i 140 enginyers per cada 10.000 treballadors, sent el país amb més enginyers per càpita laboral del món.
2.- Connexió universitat-empresa
A l’hora de parlar del teixit empresarial a Espanya, la majoria dels experts solen coincidir en una màxima que acaba sent recurrent: hi ha una desconnexió entre el món universitari i l’empresarial ; les universitats no ensenyen els coneixements o les habilitats que els estudiants hauran d’aplicar a les seves empreses quan s’incorporin al món laboral. No és una queixa única d’Espanya, es tracta d’una cosa comuna a molts països, però hi ha zones amb més i menys desconnexió.
A Israel, però, la connexió entre els dos mons és total gràcies als anomenats Centres de Transferència Tecnològica, una iniciativa el màxim objectiu del qual passa per “ ajudar els investigadors a que puguin desenvolupar comercialment les seves idees perquè la recerca no es quedi en els laboratoris ni a les biblioteques, sinó que aquesta innovació es tradueixi en idees comercials, en empreses”, segons López Viñuela.
A Espanya hi ha una desconnexió entre el món universitari i l’empresarial”
L’enfocament, en principi, no pot ser més motivador: l’enginyer o científic que es dediqui a la investigació no ho farà només per la divulgació en si mateixa, sinó que a més tindrà un al·licient afegit: el de buscar (i trobar) una sortida comercial a les investigacions i formar un projecte empresarial a partir d’això.
Les xifres en donen bona mostra: segons un estudi del World Economic Forum, Israel produeix 249,2 patents o invents per cada milió d’habitants cada any , tan sols darrere de Taiwan, el Japó i els Estats Units. Espanya, per la seva banda, es queda al lloc 28 amb només 9,1 patents anuals per cada milió d’habitants.
3.- Un ‘valor’ afegit: la cultura militar
En cualquier caso, lo cierto es que sería hipócrita explicar el alto interés de Israel en la tecnología sin acudir a otro de sus factores más idiosincráticos: la extendida cultura militar. No porque uno sea consecuencia de otro, sino porque sería absurdo negar que la relación, directa o indirecta, es más que evidente.
Y es que a nadie se le escapa que, más allá de Estados Unidos, Israel apenas cuenta con aliados internacionales. Si a eso le sumamos el sinfín de frentes abiertos que tiene, la consecuencia es que un país de apenas 8,1 millones que habitantes necesita ingeniería militar de manera incesante.
Cuando salen del Ejército, los ingenieros pueden aplicar la tecnología desarrollada al ámbito empresarial”
En Israel el servicio militar es obligatorio, tanto para hombres (hasta cuatro años) como para mujeres (hasta dos años), con lo que los conocimientos tecnológicos que los ciudadanos adquieren en su formación académica son aplicados en el Ejército. Sobre todo por parte de los mejores ingenieros, cuya labor durante ese tiempo se basa en contribuir al despliegue tecnológico de la ingeniería militar israelí.
¿Se trata de un trabajo altruista sin recompensa para el ingeniero en cuestión? En absoluto. El punto medianamente positivo de todo esto es que, por lo general, el Ejército israelí permite que sus ingenieros, una vez hayan terminado su servicio militar, conserven el desarrollo que han desarrollado y la apliquen a otros sectores con salida comercial. Es decir, que cojan la tecnología que han creado, la desprendan del uso militar y, si quieren, le den un uso comercial aplicado a sectores ‘no conflictivos’.
4.- I+D e inversión público-privada
Y a la hora de que un ingeniero (o cualquier otro perfil emprendedor) quiera sacar su proyecto empresarial adelante, ¿de qué manera puede hacerlo? ¿Cuenta el país con una idiosincrasia que apoye de alguna manera este tipo de iniciativas empresariales?
Lo cierto es que sí, de sobra. Basta con echar un ojo a los datos, que nos revelan que Israel es el país que más invierte en I+D en todo el mundo en términos de Producto Interior Bruto, ya que destina a la investigación y desarrollo nada menos que el 4,2% de su PIB. España, por su parte, se queda en el 1,3% del PIB.
Pero el Gobierno israelí no sólo invierte en I+D a nivel técnico y científico, también a nivel empresarial. De hecho, Israel es uno de los países que con más éxito ha desarrollado programas de inversión público-privada en startups. Tal es el caso de Yozma, una iniciativa mediante la que el Ejecutivo israelí, en vez de invertir en solitario en compañías tecnológicas, establece alianzas con fondos de inversión profesionales para entrar, de la mano, en el accionariado de las mejores compañías tecnológicas.
Israel invierte el 4,2% del PIB en I+D; España se queda en un 1,3%”
Así, son muchos los años que lleva el Gobierno invirtiendo en compañías y alcanzando acuerdos con fondos tanto nacionales como (sobre todo) internacionales. Y, entre todos, consiguen inyectar el capital necesario para que las startups israelíes consigan crecer.
¿El resultado? Según diversos estudios, Israel invierte cada año cerca de 140 dólares por habitante en ‘startups’ tecnológicas, una cifra que en España, atendiendo a la variedad de estudios sobre el tema, oscila entre los 2-3 euros por habitante al año.
Un mercado (muy) limitado
Pero, ¿por qué necesita Israel atraer tanta inversión procedente de fondos de capital riesgo? La respuesta es sencilla: porque las startups israelíes no compiten en su país, sino en el resto del mundo.
Y es que conviene echar un ojo a un dato: mientras una startup española puede tener un potencial impacto sobre 47 millones de personas a nivel nacional o 597 millones si decide acudir a un mercado ‘hermano’ como América Latina, la realidad de Israel es muy distinta debido a sus 8,1 millones de habitantes, apenas 550.000 más que Cataluña.
Es por ello que las startups israelíes en ningún caso pueden conformarse con aspirar a su mercado local, sino que tienen que intentar triunfar a nivel internacional. Y es por ello, por tanto, que sus necesidades de financiación externa, en principio, son mucho más elevadas.
Resultado: una industria millonaria
En total, cuatro ingredientes que ofrecen un resultado más que satisfactorio: a día de hoy, Israel cuenta con 92 registros de compañías en el Nasdaq, la Bolsa de empresas tecnológicas a nivel mundial. De hecho, ocupa el tercer puesto en este ranking, tan solo por detrás de Estados Unidos y China.
Però no és l’única xifra que sorprèn: segons un estudi de Price Waterhouse Coopers, el 2014 es va produir la venda o la desinversió de 70 startups israelianes al llarg de tot el món, i aquestes vendes van formar un muntant de 14.850 milions de dòlars (” 14,8 billion dollars ‘, en nomenclatura americana).
En resum: una barreja d’ingredients –uns voluntaris, altres forçosos– que, d’una manera o altra, han fet que ‘Silicon Wadi’ no només s’hagi convertit en el digne rival de Silicon Valley, sinó que a més ho ha fet tot una fita: la del miracle econòmic d’Israel .
Font: La Vanguardia