Hossam Haick \u00e9s un professor de l’Institut de Tecnologia Technion d’Israel i especialista en el camp de la nanotecnologia i el diagn\u00f2stic de malalties no invasives.<\/p>\n
Per comen\u00e7ar la xerrada amb ISRAEL21c a Espanyol, el cient\u00edfic va explicar una hist\u00f2ria sobre el seu fill gran, Fadi, que avui t\u00e9 13 anys.<\/p>\n
Quan era petit, Fadi tenia por a l’aigua per\u00f2 un dia, Haick (47) i la seva dona eren a la piscina del Technion i un home gran que nedava -fins al dia d’avui no sap el seu nom- li va estendre els bra\u00e7os al nen i aquest es va ficar a l’aigua amb ell. I aix\u00ed va ser com en Fadi va aprendre a nedar.<\/p>\n
Des de llavors, Fadi es va convertir en un nedador competitiu que va guanyar nombrosos premis. Haick va dir que sempre estar\u00e0 agra\u00eft a aquell desconegut que va introduir el seu fill a l’aigua.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la idea dexperimentar i provar coses noves que \u00e9s un s\u00edmbol del treball pioner de Haick.<\/p>\n
\u201cQuan investigo, salto a l’aigua i despr\u00e9s aprenc a nedar\u201d, va recon\u00e8ixer.<\/p>\n
Cintur\u00f3 negre a karate, Haick t\u00e9 l’aura d’alg\u00fa que \u00e9s tranquil i de veu suau per\u00f2 se li nota el tremp d’acer.
\nAmb el seu equip de 32 persones \u2013un grup de cient\u00edfics de tot el m\u00f3n, inclosos pa\u00efsos com la Xina, l’\u00cdndia i R\u00fassia\u2013 ja va produir m\u00e9s de 42 patents i sol\u00b7licituds de patents, moltes de les quals ja tenen llic\u00e8ncia per a companyies internacionals.<\/p>\n
Haick va aconseguir subvencions, premis i reconeixements, inclosa l’entrada el 2008 a una llista selecta dels \u201c35 cient\u00edfics joves l\u00edders del m\u00f3n\u201d confeccionada per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).<\/p>\n
A aquest emprenedor li agrada imaginar el que \u00e9s impossible: dos dels seus invents m\u00e9s famosos s\u00f3n el\u00a0SniffPhone, un dispositiu els sensors del qual de nanotecnologia analitzen l?al\u00e8 per detectar certs tipus de c\u00e0ncer, i el\u00a0NaNose, que pot detectar biomarcadors per a una varietat de condicions m\u00e8diques.<\/p>\n
Cremallera molecular sense sutures<\/strong><\/p>\n Abans d’explicar m\u00e9s sobre aquests invents, Haick va voler compartir la informaci\u00f3 d’una de les seves darreres creacions.<\/p>\n \u201cQuan era noi vaig veure Terminator\u201d, va explicar. Aix\u00f2 va passar mentre creixia a Natzaret amb els seus quatre germans. \u201cFa sis o set anys vaig tornar a veure la pel\u00b7l\u00edcula. De sobte, una nit a les 3 de la matinada em vaig despertar pensant en el robot i em vaig dir: \u201cPer qu\u00e8 no fem autocuraci\u00f3 per a dispositius electr\u00f2nics?\u201d, va descriure<\/p>\n L’endem\u00e0, va trucar al doctor Ning Tangun, un becari de postdoctorat originari del Vietnam que avui estudia a la Universitat de Texas a Austin (EUA), i li va dir: \u201cTinc alguna cosa boig per a tu\u201d, li va dir. I Nang va respondre \u201cGenial\u201d.<\/p>\n \u201cNo hi ha alguna cosa anomenada error. Si alg\u00fa t\u00e9 una perspectiva diferent i una visi\u00f3 diferent, pot ser una oportunitat. \u00c9s per aix\u00f2 que mai no dic a alg\u00fa: \u2018Est\u00e0s equivocat\u2019. Jo li dic: ‘Tinc una opini\u00f3 diferent’\u201c \u2013 Hossam Haick, professor del Technion<\/p>\n Haick va explicar que els dispositius electr\u00f2nics no es poden reparar i que no han de tocar la pell ni la sang. Aix\u00ed va ser com Tang va crear un pol\u00edmer que podia fer tot aix\u00f2.<\/p>\n Compost de sofre i nitrogen -i disposat com una cremallera molecular- el dispositiu pot embenar una ferida sense la necessitat de sutures, la qual cosa redueix la possibilitat de la infecci\u00f3. \u201cEstic molt emocionat pel fet de reempla\u00e7ar les sutures. \u00c9s una cosa incre\u00efble\u201d, va definir<\/p>\n Haick va mostrar una pel\u00b7l\u00edcula d’un dispositiu electr\u00f2nic que flotava amb aigua salada. Tatuatge rastrejador de la salut<\/strong><\/p>\n Un altre dels incre\u00efbles invents de Haick \u00e9s un dispositiu port\u00e0til de seguiment de la salut que es pot aplicar com un tatuatge temporal.<\/p>\n La gent es col\u00b7loca el dispositiu sobre la pell i afegeix aigua. Despr\u00e9s retira el respatller adhesiu i el dispositiu roman enganxat. \u201cEl dispositiu cont\u00e9 el\u00e8ctrodes i microagulles del gruix dels cabells. No se senten. Aquests s\u00f3n els sensors que monitoregen els biomarcadors de les persones com la glucosa, sal, tuberculosi latent i fins i tot serveixen per comprovar si hi ha deshidrataci\u00f3\u201d, va explicar Haick.<\/p>\n Aquest dispositiu no invasiu podria transmetre aquestes dades a l’usuari i al metge.<\/p>\n \u201cEntre el 20 i el 40% de tots els diagn\u00f2stics m\u00e8dics s\u00f3n incorrectes. I el 15 per cent de totes les cirurgies es fan per motius equivocats. I aix\u00f2 \u00e9s degut a un diagn\u00f2stic tard\u00e0. Nosaltres busquem detectar malalties mentre encara estem sans. Aix\u00f2 far\u00e0 que la taxa de superviv\u00e8ncia augmenti\u201d, va indicar.<\/p>\n L’emprenedor va assenyalar que actualment els metges poden veure entre 40 i 70 pacients cada dia per\u00f2 que un sistema del tipus del que desenvolupament estigu\u00e9s ja actiu cada professional de la salut podria atendre 70.000 persones gr\u00e0cies al fet que podria tenir acc\u00e9s a les dades.<\/p>\n \u201cSi tingu\u00e9s una bola de vidre, aquest dispositiu ser\u00e0 com\u00fa en el futur?\u201d, li va preguntar ISRAEL21c en Espanyol.<\/p>\n \u201cS\u00ed. La majoria de la gent en far\u00e0 servir un\u201d, va respondre sense titubejar.<\/p>\n Un laboratori port\u00e0til<\/strong><\/p>\n \u201cQuin \u00e9s el seu enfocament per als propers anys?\u201d, li va consultar ISRAEL21c a Espa\u00f1ol.<\/p>\n \u201cSaben qu\u00e8 \u00e9s un espectr\u00f2metre?\u201d, va repreguntar Haick. I va mostrar una foto de la m\u00e0quina.<\/p>\n \u201cMesura m\u00e9s d’un metre per un metre, pesa uns 200 quilos i costa mig mili\u00f3 de d\u00f2lars. \u00c9s un laboratori molt complex al qual se’ls emporta les mostres de sang o orina i les separa en elements. No \u00e9s possible portar-ho tot el temps d?un lloc a l?altre\u201d, va expressar.<\/p>\n Despr\u00e9s va dibuixar l\u00ednies ondulades i quadrades en un tros de paper i el va sostenir a l’aire.<\/p>\n \u201cAquest invent \u00e9s com l’origami. Desenvolupem alguna cosa que far\u00e0 tot el que fa l’espectr\u00f2metre, per\u00f2 t\u00e9 la mida d’una targeta de cr\u00e8dit. Compte amb 150 capes i la seva producci\u00f3 costar\u00e0 20 d\u00f2lars. El secret \u00e9s el que posem a la tinta i com fem el plegat. Ho escrivim en un full de paper\u201d, va descriure.<\/p>\n Haick va dir que ha de pensar en un nom per a aquest dispositiu: \u201cAvui en diem laboratori port\u00e0til. En el futur, es podr\u00e0 col\u00b7locar aquest dispositiu a un edifici per detectar un compost espec\u00edfic. Per exemple, el xil\u00e8. Per sobre de cert llindar, aquest pot causar c\u00e0ncer. El xil\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil de recopilar i examinar, per\u00f2 aquest dispositiu ser\u00e0 capa\u00e7 de fer aix\u00f2. A l’agricultura podria detectar infeccions en arbres per monitoritzar fongs o toxicitat\u201d.<\/p>\n Per Haick, el laboratori port\u00e0til t\u00e9 un potencial enorme. Ell est\u00e0 segur que trobar\u00e0 socis per desenvolupar-lo.<\/p>\n Mentre estava a punt d’acabar d’explicar aquest projecte, se’n va anar per la tangent sobre un altre dels projectes del seu equip.<\/p>\n \u201cHi ha 600 bilions de c\u00e8l\u00b7lules al cos hum\u00e0 i nosaltres estudiem com es comuniquen entre si. D’una part del cos a l’altra, les c\u00e8l\u00b7lules tenen un llenguatge qu\u00edmic que utilitzen. Si podem espiar aquest idioma, podem intervenir en aquesta comunicaci\u00f3 i intervenir-hi amb el tractament\u201d, va manifestar.<\/p>\n Sentiments viscerals<\/strong><\/p>\n Al marge de la seva investigaci\u00f3 en nanotecnologia, Haick tamb\u00e9 \u00e9s deg\u00e0 d’estudiants universitaris a Technion.<\/p>\n Recentment va rebre postulants les notes acad\u00e8miques dels quals no eren altes per\u00f2 tenien altres qualitats.<\/p>\n \u201cConfio en un pressentiment. En un cas de cada 100 m’equivoco, per aix\u00f2 tinc ra\u00f3 el 90 per cent de les vegades. M’encanta c\u00f3rrer el risc\u201d, va explicar.<\/p>\n En aquesta l\u00ednia, Haick va explicar que un estudiant li va preguntar com va tenir \u00e8xit a la vida i que ell li va respondre: \u201cNo penso gaire. Quan trobo l’oportunitat, no penso gaire en les trampes\u201d. I va afegir que no creu en els errors.<\/p>\n \u201cNo hi ha res anomenat error. Si tens una perspectiva diferent i una visi\u00f3 diferent, pot ser una oportunitat. \u00c9s per aix\u00f2 que mai no dic a alg\u00fa: \u2018Est\u00e0s equivocat\u2019. Jo dic: ‘Tinc una opini\u00f3 diferent’\u201c.<\/p>\n Un model per seguir<\/strong><\/p>\n Haick i la seva dona Rana -qu\u00edmica i enginyera en aliments- viuen a Haifa amb Fadi i el seu fill de vuit anys anomenat Eass. Com a cristi\u00e0 \u00e0rab israeli\u00e0, no vol ser exemple per a una determinada poblaci\u00f3. \u201cIntento ser un model per seguir per excel\u00b7l\u00e8ncia com a \u00e9sser hum\u00e0, no com a \u00e0rab. Tinc un concepte humanista. Cerco l’excel\u00b7l\u00e8ncia. \u00c9s el paraigua que ens defineix a tots\u201d, va indicar.<\/p>\n Haick tamb\u00e9 es va referir a com van influir-hi la seva infantesa i les pen\u00faries econ\u00f2miques de la seva fam\u00edlia: \u201cQuan era estudiant, sempre pensava: ‘Com sobreviur\u00e9?’. No em preocupo per aix\u00f2 ara, per\u00f2 no puc oblidar d’on vinc. En termes d’humanitat, penso en aquells que no tenen els mitjans i com puc contribuir a la salut de les persones\u201d.<\/p>\n Despr\u00e9s va afirmar: \u201cHem de somiar amb realisme. Cal un pla de treball realista en termes de temps i cost. Hi ha competidors, i si no agafem el tren ens perdrem alguna cosa\u201d.<\/p>\n Com a educador, Haick busca arribar a tantes persones com sigui possible. En aquest sentit, Haick va dir que intenta incentivar els estudiants a \u201ccomprendre els buits que existeixen actualment. Com m\u00e9s se s\u00e0piga sobre un tema, millor ser\u00e0 per a aquesta persona. Omplir el buit es diu invenci\u00f3. Aquesta \u00e9s la idea i el somni\u201d.<\/p>\n Per acabar, va definir que el cient\u00edfic no ha d’estar a\u00efllat al laboratori. \u201c\u00c9s molt m\u00e9s important influir en el p\u00fablic i en la propera generaci\u00f3\u201d, va assegurar.<\/p>\n Font: Cacobi<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hossam Haick \u00e9s un professor de l’Institut de Tecnologia Technion d’Israel i especialista en el camp de la nanotecnologia i el diagn\u00f2stic de malalties no invasives. Per comen\u00e7ar la xerrada amb ISRAEL21c a Espanyol, el cient\u00edfic va explicar una hist\u00f2ria sobre el seu fill gran, Fadi, que avui t\u00e9 13 anys. Quan era petit, Fadi […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2954,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17],"tags":[],"class_list":["post-2957","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sense-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2957","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2957"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2957\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2958,"href":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2957\/revisions\/2958"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2954"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2957"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2957"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2957"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nLa seva fam\u00edlia era pobra per\u00f2 els seus pares sempre portaven a casa llibres sobre inventors i l\u00edders com a inspiraci\u00f3.<\/p>\n
\nTamb\u00e9 \u00e9s intel\u00b7ligent i est\u00e0 connectat a lordinador dun metge.<\/p>\n
\nUn cient\u00edfic va tallar el dispositiu per la meitat i despr\u00e9s va pressionar les dues peces per unir-les. A difer\u00e8ncia de Humpty Dumpty, les peces es van tornar a unir. I no nom\u00e9s aix\u00f2 sin\u00f3 que el cient\u00edfic va poder estirar el dispositiu com un caramel.<\/p>\n
\n\u00c9s capa\u00e7 de doblegar-se i estirar-se mentre converteix el moviment i la calor corporal en energia el\u00e8ctrica.<\/p>\n
\nSi b\u00e9 Haick ja no practica karate, camina sis quil\u00f2metres cada mat\u00ed abans de la feina.<\/p>\n
\nAix\u00ed, va desenvolupar el primer curs massiu obert en l\u00ednia del Technion en angl\u00e8s i \u00e0rab.
\nDes del 2014, m\u00e9s de 54.000 persones de tot el m\u00f3n en van participar.<\/p>\n