{"id":2782,"date":"2021-12-15T18:43:46","date_gmt":"2021-12-15T17:43:46","guid":{"rendered":"https:\/\/cacobi.com\/?p=2782"},"modified":"2021-12-18T12:00:14","modified_gmt":"2021-12-18T11:00:14","slug":"el-milagro-de-israel-asi-es-la-formula-que-lo-convirtio-en-el-nuevo-silicon-valley","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cacobi.com\/ca\/el-milagro-de-israel-asi-es-la-formula-que-lo-convirtio-en-el-nuevo-silicon-valley\/","title":{"rendered":"El miracle d’Israel: aix\u00ed \u00e9s la f\u00f3rmula que el va convertir al nou Silicon Valley"},"content":{"rendered":"

Israel<\/span><\/span><\/em> \u00a0\u00e9s, contra tota probabilitat, una naci\u00f3 altament tecnificada on els emprenedors i la\u00a0 <\/span><\/span>innovaci\u00f3<\/span><\/span><\/strong> \u00a0abunden. <\/span>A continuaci\u00f3 vull fer esment d’alguns punts que expliquen en part l’\u00e8xit tecnol\u00f2gic i cient\u00edfic d’aquest pa\u00eds, deixant de banda q\u00fcestions pol\u00edtiques que per a aquesta entrada no v\u00e9nen al cas.<\/span><\/span><\/p>\n

El fet de viure en un ambient hostil ha propiciat que a\u00a0 <\/span><\/span>Israel<\/span><\/span><\/em> \u00a0el desenvolupament de la ci\u00e8ncia i la investigaci\u00f3 sigui una prioritat nacional; <\/span>amb 8 milions de persones de poblaci\u00f3 total presumeixen de tenir un nombre r\u00e8cord de premis\u00a0 <\/span><\/span>Nobel<\/span><\/span><\/em> , a m\u00e9s t\u00e9 m\u00e9s empreses de tecnologia a l’\u00edndex\u00a0 <\/span><\/span>Nasdaq<\/span><\/span><\/em> \u00a0que tots els pa\u00efsos europeus. <\/span>Quin n’\u00e9s el secret?<\/span><\/span><\/p>\n

Quan es parla d’Israel, depenent del prisma amb qu\u00e8 es miri es pot dibuixar\u00a0 <\/span><\/span>dos tipus de realitats molt diferents\u00a0<\/span><\/span><\/strong> i, fins i tot, fins i tot contradict\u00f2ries.<\/span><\/span><\/p>\n

D’una banda, <\/span><\/span>\u00a0la del pa\u00eds que, dominat per l’enfrontament religi\u00f3s i territorial<\/span><\/span><\/strong> , fa d\u00e8cades que est\u00e0 immers en una infinitat de conflictes pol\u00edtics i b\u00e8l\u00b7lics que han fet d’Israel una zona pr\u00e0cticament militaritzada; <\/span>de l’altra, la de l’\u00fanic pa\u00eds de l’Orient Mitj\u00e0 que, encara que encara de manera mitjanament soterrada, visibilitza l’alliberament homosexual i ha convertit una de les ciutats, Tel Aviv, en una de les capitals gais de tot el m\u00f3n.<\/span><\/span><\/p>\n

Tot i aix\u00f2, <\/span><\/span>\u00a0hi ha un tercer Israel que fora de les fronteres gaireb\u00e9 ning\u00fa coneix<\/span><\/span><\/strong> , per\u00f2 que \u00e9s el principal responsable del miracle econ\u00f2mic que el pa\u00eds ha experimentat en les \u00faltimes d\u00e8cades: l’Israel tecnol\u00f2gic i emprenedor.<\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

Benvingut a ‘Silicon Wadi’<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Fa anys que Silicon Valley, als voltants de San Francisco, s’ha convertit en\u00a0 <\/span><\/span>la Meca emprenedora per excel\u00b7l\u00e8ncia<\/span><\/span><\/strong> . <\/span>Tot i aix\u00f2, Israel s’ha convertit d’un temps en aquesta part en la seva gran alternativa a l’altra banda del planeta.<\/span><\/span><\/p>\n

No en va,\u00a0 <\/span><\/span>Tel Aviv s’ha guanyat el sobrenom de ‘Silicon Wadi’\u00a0<\/span><\/span><\/strong> o fins i tot ‘el Silicon Valley de Silicon Valley’, en refer\u00e8ncia al fet que el grau d’experimentaci\u00f3 i innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica d’Israel supera amb escreix el de Silicon Valley.<\/span><\/span><\/p>\n

Com un pa\u00eds amb tan pocs recursos ha esdevingut una pot\u00e8ncia tecnol\u00f2gica i emprenedora?\u201d<\/span><\/span><\/h2>\n

Tot aix\u00f2 ha convertit el pa\u00eds en\u00a0 <\/span><\/span>la segona potencial tecnol\u00f2gica a nivell mundial\u00a0<\/span><\/span><\/strong> (en dura compet\u00e8ncia amb els Estats Units) i en l’exportador de diverses de les millors\u00a0 <\/span><\/span>startups\u00a0<\/span><\/span><\/i> tecnol\u00f2giques del planeta, entre les quals hi ha exemples com Waze (venuda a Google per 1.000) milions de d\u00f2lars), Trusteer (a IBM per 1.000 milions m\u00e9s), Onavo (a Facebook per 120 milions) o Primesense (a Apple per 345), entre molts altres exemples.<\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 com s’ha arribat a aquest punt? <\/span>Com un pa\u00eds amb Israel, amb tan pocs recursos propis i unes relacions pol\u00edtiques i socials tan conflictives, s’ha pogut convertir en una de les pot\u00e8ncies tecnol\u00f2giques m\u00e9s grans de tot el m\u00f3n? <\/span>\u00c9s un cam\u00ed de llarg recorregut i, sobretot,\u00a0 <\/span><\/span>una f\u00f3rmula que consta de quatre ingredients<\/span><\/span><\/strong> .<\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

1.- Educaci\u00f3<\/span><\/span><\/strong><\/h3>\n

Per entendre la import\u00e0ncia de l’educaci\u00f3 a Israel hem d’acudir inevitablement al factor religi\u00f3s: el 75,4% dels habitants del pa\u00eds s\u00f3n jueus. <\/span>Si a aix\u00f2 hi sumem el fet que els jueus amb prou feines representen prop del 0,2% de la poblaci\u00f3 mundial per\u00f2 m\u00e9s del 20% dels guanyadors dels Premis Nobel, ens farem una idea de fins a quin punt <\/span><\/span>\u00a0la formaci\u00f3 acad\u00e8mica representa un pilar essencial en l’educaci\u00f3 israeliana<\/span><\/span><\/strong> .<\/span><\/span><\/p>\n

Per a Emilio L\u00f3pez Vi\u00f1uela, director de l’Oficina Econ\u00f2mica d’Espanya a Tel Aviv, el sistema educatiu \u00e9s clau: \u201cIsrael ha apostat des de fa molts anys per\u00a0 <\/span><\/span>un model de coneixement i innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica<\/span><\/span><\/strong> . <\/span>T\u00e9 un sistema acad\u00e8mic molt bo des de l’educaci\u00f3 prim\u00e0ria fins a m\u00e9s enll\u00e0 de l’educaci\u00f3 superior, i aix\u00f2 constitueix un avantatge competitiu davant de molts altres pa\u00efsos\u201d.<\/span><\/span><\/p>\n

Israel t\u00e9 140 enginyers per cada 10.000 treballadors, la xifra m\u00e9s alta del m\u00f3n\u201d<\/span><\/span><\/h2>\n

I en aquest sentit,\u00a0 <\/span><\/span>l’enginyeria ocupa un lloc destacat<\/span><\/span><\/strong> . <\/span>Les dades ballen d’un estudi a altres, per\u00f2, segons la majoria, Israel t\u00e9 entre 135 i 140 enginyers per cada 10.000 treballadors, sent el pa\u00eds amb m\u00e9s enginyers\u00a0 <\/span><\/span>per c\u00e0pita<\/span><\/span><\/i> \u00a0laboral del m\u00f3n.<\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

2.- Connexi\u00f3 universitat-empresa<\/span><\/span><\/strong><\/h3>\n

A l’hora de parlar del teixit empresarial a Espanya, la majoria dels experts solen coincidir en una m\u00e0xima que acaba sent recurrent: hi ha\u00a0 <\/span><\/span>una desconnexi\u00f3 entre el m\u00f3n universitari i l’empresarial<\/span><\/span><\/strong> ; <\/span>les universitats no ensenyen els coneixements o les habilitats que els estudiants hauran d’aplicar a les seves empreses quan s’incorporin al m\u00f3n laboral. <\/span>No \u00e9s una queixa \u00fanica d’Espanya, es tracta d’una cosa comuna a molts pa\u00efsos, per\u00f2 hi ha zones amb m\u00e9s i menys desconnexi\u00f3.<\/span><\/span><\/p>\n

A Israel, per\u00f2, la connexi\u00f3 entre els dos mons \u00e9s total gr\u00e0cies als anomenats Centres de Transfer\u00e8ncia Tecnol\u00f2gica, una iniciativa el m\u00e0xim objectiu del qual passa per \u201c <\/span><\/span>ajudar els investigadors a que puguin desenvolupar comercialment les seves idees\u00a0<\/span><\/span><\/strong> perqu\u00e8 la recerca no es quedi en els laboratoris ni a les biblioteques, sin\u00f3 que aquesta innovaci\u00f3 es tradueixi en idees comercials, en empreses\u201d, segons L\u00f3pez Vi\u00f1uela.<\/span><\/span><\/p>\n

A Espanya hi ha una desconnexi\u00f3 entre el m\u00f3n universitari i l’empresarial\u201d<\/span><\/span><\/h2>\n

L’enfocament, en principi, no pot ser m\u00e9s motivador: l’enginyer o cient\u00edfic que es dediqui a la investigaci\u00f3 no ho far\u00e0 nom\u00e9s per la divulgaci\u00f3 en si mateixa, sin\u00f3 que a m\u00e9s tindr\u00e0 un al\u00b7licient afegit: el de <\/span><\/span>\u00a0buscar (i trobar) una sortida comercial a les investigacions\u00a0<\/span><\/span><\/strong> i formar un projecte empresarial a partir d’aix\u00f2.<\/span><\/span><\/p>\n

Les xifres en donen bona mostra: segons un estudi del World Economic Forum, <\/span><\/span>\u00a0Israel produeix 249,2 patents o invents per cada mili\u00f3 d’habitants cada any<\/span><\/span><\/strong> , tan sols darrere de Taiwan, el Jap\u00f3 i els Estats Units. <\/span>Espanya, per la seva banda, es queda al lloc 28 amb nom\u00e9s 9,1 patents anuals per cada mili\u00f3 d’habitants.<\/span><\/span><\/p>\n